Joan Isaac

diumenge, 20 d’agost del 2017

"JO NO SÓC RACISTA, PERÒ..." , US SONA LA FRASE?

Destrossat encara per l'esfereïdora imatge de cossos ensangonats abatuts damunt la meva Rambla -“el carrer més bonic del món", com el va descriure García Lorca-, em preocupen les reaccions xenòfobes que sento en converses al carrer o a les terrasses dels bars. Són comentaris carregats d'odi i d'una extremada violència verbal. Entenc la visceralitat hores després de la barbaritat, però el que no puc comprendre és la manca d'una visió global i històrica del problema del terrorisme. Aquests assassins poden haver nascut als països àrabs o pertànyer a famílies d'origen àrab, però no són àrabs, són simplement terroristes assedegats de sang que interpreten la religió i els escrits sagrats a la seva miserable manera. Sóc ateu per convenciment i suposo que també per la meva formació científica, que vaig escollir lliurament i que ha configurat en mi una manera d'entendre la vida. Els déus, des de l'origen de la humanitat, han estat creats per l'home com a refugi i resposta davant les seves preguntes més angoixants. Què fem aquí? Cap a on anem? No hi ha déus dolents.  Mai no n'hi ha hagut. La maldat resideix a vegades en la representació que l'home fa d'aquests déus, és a dir, en les religions.  Les religions han estat protagonistes de les grans tragèdies de la humanitat. Han estat, com deia Marx, l'opi del poble. La seva immensa capacitat de manipulació ha estat causa de grans matances. Només cal recordar l'extermini dels inques en el nom de la creu, o l'holocaust dels jueus en els camps d'extermini nazis en nom d'una raça superior. En el cas de l'Islam i el món àrab, sempre he pensat que una civilització que ha estat capaç d'inventar l'àlgebra, l'òptica o la brúixola, i construir meravelles com l'Alhambra de Granada o la Mesquita de Còrdova no es pot criminalitzar d'una manera global. Em posen els pèls de punta les veus xenòfobes que alimenten l'odi d'una manera reduccionista cap aquesta civilització culturalment imponent. Crec que només la cultura pot salvar-nos de la confrontació i del terrorisme. En aquests dies una de les frases que més sento és: "Jo no sóc racista, però aquests moros de merda...". Fa por, molta por que per culpa d'uns assassins deixem de creure en la humanitat, sigui quina sigui la seva procedència. El dia del meu funeral no vull ni creus, ni oracions, ni capellans que acabin preguntant com em deia i quines eren les meves aficions. Com a companys del meu viatge cap enlloc només demano una mica de salsa, una simfonia de Mahler, o un rom Havana Club gran reserva amb gel.